Índico
DANIEL ABREU
El desig intern de continuar buscant en el simbòlic, i per un altre de la confiança;
Natalia Medina em va cridar per a proposar-me contar una història a unes persones desconegudes, i eixe acte de fe, sempre m’ompli de gratitud i voluntat per a emprendre viatge. Com sempre part d’una sort de referències borroses i moviments que no jutge.
Confie i, els pose per davant, em lleve del mitjà. Els gestos, moviments aïllats en el cos, són xicotetes illes dins d’unes altres. Mobilitat que trencada i que descobreix una imatge des de quasi tots els seus angles. Ací una figura sense rostre, es mou buscant a través de l’espai alguna cosa que no sabem què és.
El seu cos, que es contorneja en camins invisibles, sembla xocar contra altres gestos, idees, densitats… va construint a si mateix, en un camí que, encara que accidentat, li conforma, com les línies del seu rostre que mai veurem. Els primers gestos xoquen contra l’aire, després contra el sòl, i cap al final contra si mateix, on igual que en alguns mol·luscos creixen belleses. Inspirat en imatges de carrers de l’Índia, al febrer de 2020.
THE BEAT
El motor del meu treball va ser posar el cos a ballar… sense rostre… més tard em vaig adonar que l’inconscient de l’obra estava lligada a la naturalesa i el no visible.
Coreògraf i Ballarí: Daniel Abreu
Lloc: ESPAI EXTERIOR, LA RAMBLETA
